En primer lloc m'agradaria diferenciar
l'ansietat normal de la que podem considerar com una malaltia o trastorn
(patològica).
L'ansietat normal és una reacció d'emergència
davant de situacions que representen una amenaça o perill, un instint NORMAL
d'autoprotecció. L'ansietat normal ens posa en alerta, i ens prepara i activa
per defensar-nos d'un perill o per fugir. Es a dir, una resposta ansiosa
adequada a la causa és necessària per sobreviure.
I l'ansietat patològica? Doncs és una preocupació
excessiva, a vegades com a resposta exagerada a circumstàncies reals, o bé com
a resposta a causes imaginàries.
TIPUS DE TRASTORNS ANSIOSOS
-
Trastorn d'angoixa o atacs de
pànic, aparició sobtada de sensació de por o terror. Durant les crisis apareixen
també símptomes físics com falta d'aire, palpitacions, malestar toràcic,
molèsties abdominals, mareig, etc
-
El trastorn d'ansietat
generalitzada es caracteritza per la presència de preocupacions ansioses
exagerades i persistents durant mesos. El malalt que ho pateix li costa
controlar la preocupació constant, i a més pateix de impaciència, fatiga,
dificultats per concentrar-se, tensió física, irritabilitat, insomni... El més
freqüent però és la presència mixta de símptomes ansiosos i depressius.
-
Trastorn fòbics: pors a situacions
i objectes determinats com poden ser als espais tancats (claustrofòbia), a la
llum (fotofòbia), a animals (rates, insectes, aranyes...) a la sang, fòbia
social (una mena de timidesa patològica)... Tot i que la més greu i coneguda és
l'agorafòbia, una fòbia a diverses situacions que inclouen espais oberts,
sentir-se exposat, multituds, sortir al carrer, etc. La persona fòbica evitarà
la situació que li genera aquesta por excessiva i irracional.
-
El Trastorn obsessiu-compulsiu és
una malaltia força freqüent caracteritzada per OBSESSIONS (idees, pensaments o
imatges persistents i repetits que es perceben com repulsius o sense sentit i
generen molta preocupació al no aconseguir evitar-los, p. ex. pensaments de
violència o de tenir l'impuls de fer mal), i també COMPULSIONS que són
conductes repetitives amb una necessitat imperiosa que pretenen evitar un
suposat mal o perjudici futur (rentat de mans per por absurda a la brutícia,
comprovar portes i finestres, tocar i comptar objectes, simetria i ordre
exagerats, etc). Es considera una malaltia greu que pot arribar a generar un
malestar significatiu i un funcionament familiar social i laboral molt afectat.
Els trastorns d'ansietat poden ser tractats si
són adequadament diagnosticats. En els tractaments actualment disponibles es
combinen els tractaments farmacològics (psicofàrmacs) i teràpies psicològiques,
habitualment prou eficaços per aconseguir una qualitat de vida acceptable i
sovint la curació de la malaltia.
Sovint no se'ls hi dona prou importància i pot
haver una tendència a considerar “normal” patir, a vegades per la vergonya de
reconèixer la pròpia malaltia, pensant erròniament que és una feblesa o una
manca de capacitats en lloc d'una malaltia. Davant del dubte és recomanable consultar
amb el nostre metge de confiança (atenció primària) qui sabrà identificar i
diagnosticar adequadament el problema i resoldrà gran part dels casos, o
aconsellarà consultar amb un especialista (psiquiatre i/o psicoterapeuta).
