dissabte, 12 d’abril del 2014

ESTIC TRIST/A: TINC DEPRESSIÓ?

La depressió és una malaltia que consisteix en una alteració de l'estat d'ànim de la que la tristesa és el símptoma principal.
La tristor pot ser una sensació normal en molts moments de la vida: la majoria de persones experimenta tristesa de tant en tant. Però en la depressió aquesta tristor té una intensitat superior a l’esperada per a la situació ambiental en què es troba la persona. A més és diferent a altres experiències tristes que hagués pogut patir prèviament, i existeix més sensació de pèrdua de control i gran dificultat per motivar-se per altres coses.

Els símptomes d'una depressió clínica poden ser molt variats, i inclouen tristesa, davallada de l'autoestima, sentiments de desesperança i solitud. Altres poden ser insomni, irritabilitat (enfadar-se fàcilment), pèrdua d'energia, canvis en els hàbits alimentaris, dificultat per concentrar-se, problemes de memòria, pèrdua d'interès per les coses o activitats habituals com aficions, sentiments d'inutilitat o de culpabilitat, desitjos de mort o fins i tot ideació suïcida.

Es molt freqüent la depressió?

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que actualment la depressió és la segona malaltia que més incapacitat provoca al món, només pel darrera del dolor crònic.
La depressió és la malaltia psiquiàtrica més freqüent: un 20% de les persones patiran una depressió al llarg de la seva vida.
Les causes més freqüents de recaiguda, però, són les derivades de seguir incorrectament o abandonar els tractaments pautats
Foto: C. Berché 2013


Totes les depressions són iguals?

No, podem classificar la depressió en quatre subtipus:

Depressió major: Els símptomes depressius són intensos i apareixen en forma d’episodis (duren set-
manes o mesos). En mig dels episodis, qui la pateix pot trobar-se bé, tot i que en els episodis i segons severitat pot ser necessari l'internament hospitalari.

Distímia: els símptomes depressius són menys intensos, però molt incapacitants al ser crònics (duren com a mínim dos anys) i es barreixen sovint símptomes ansiosos importants.

Trastorn adaptatiu: els símptomes depressius són lleus, estan presents durant un curt període de temps i s'originen com a resposta a algun problema (factor estressant agut) que ha patit el pacient.

Altres trastorns depressius: síndromes depressives que poden formar part del conjunt de símptomes d’altres malalties psiquiàtriques (per exemple, el trastorn bipolar) i no psiquiàtriques (per exemple, anèmies, esclerosi múltiple, hipotiroïdisme,...)

Es pot curar la depressió?

Aproximadament el 80-85% dels episodis depressius remeten amb el tractament apropiat, però les depressions són malalties cròniques. Això vol dir que les depressions tenen tendència a ser recurrents, és a dir, se sol produir més d’un episodi, i no podem evitar al 100% les recaigudes.

Tractament psicològic
La teràpia psicològica cognitiva-conductual i, en menor mesura, les teràpies psicodinàmiques, han demostrat la seva eficàcia com a tècniques terapèutiques en el tractament dels diversos trastorns depressius.

Tractaments farmacològics
Els principals fàrmacs utilitzats en el tractament de la depressió són els antidepressius (AD).
Malgrat que tots els psicofàrmacs gaudeixen d'una immerescuda mala consideració, la majoria d'AD són tolerables per quasi totes les persones. Gairebé no tenen interaccions, és a dir, es poden barreixar amb pràcticament qualsevol altre fàrmac, no causen dependència, tenen escassos efectes secundaris i de poca intensitat.
Abans que una persona comenci a prendre AD ha de tenir en compte que la medicació necessita cert temps per funcionar (normalment es necessiten vàries setmanes per experimentar alguna millora i per determinar si un fàrmac resulta útil). Per tant, heu de seguir prenent la medicació tal i com us l'han prescrit, fins i tot si al principi teniu dubtes sobre els seus beneficis.
Classifiquem els AD segons sobre quin neurotransmissor exerceixen la seva acció: noradrenèrgics i/o serotoninèrgics, i d'altres subtipus menys populars

En alguns casos, utilitzem altres fàrmacs com tranquil·litzants, hipnòtics, i en casos molt greus sals de liti.

Com podem ajudar a un amic o familiar amb depressió?

La família, la parella i amics íntims de persones amb depressió poden trobar útils les següents estratègies:
  • Considereu-vos part de l'equip de recolzament i tractament.
  • No penseu que la persona amb depressió no desitja estar millor, encara que a vegades tinguis aquesta sensació. Intenteu veure els símptomes com el que són: part d'un trastorn.
  • Ajudeu-lo a reconèixer les fonts d'estrès i a trobar la manera més adient de fer-li front.
  • Animeu-lo a ser més actiu, PERÒ sense forçar-lo excessivament i sense fer-li crítiques o retrets, ja que aquestes actituds poden fer que empitjorin.
  • Ajudeu-lo a portar una vida sana, a realitzar algun tipus d'exercici físic i a divertir-se.
  • Dediqueu part del teu temps a estar amb ell o ella.
  • Elogieu cada un dels seus avenços, especialment al principi i per molt petits que siguin.
  • Animeu-lo a mantenir el tractament prescrit i a evitar l'alcohol i altres substàncies tòxiques.
  • D'entrada, preneu-vos seriosament qualsevol pensament de suïcidi. No tingueu por a parlar d'aquest tema obertament.
Foto: C. Berché 2013
Si heu de tenir cura d'algú amb depressió greu és fonamental trobar temps per a vosaltres mateixos sense sentir-vos malament o culpable. Conviure amb un familiar amb depressió pot desgastar, per la qual cosa és important cuidar-se el màxim possible i mantenir-se bé psicològicament.