La
depressió és una malaltia que consisteix en una alteració de
l'estat d'ànim de la que la tristesa és el símptoma principal.
La
tristor pot ser una sensació normal en molts moments de la vida: la
majoria de persones experimenta tristesa de tant en tant. Però en la
depressió aquesta tristor té una intensitat superior a l’esperada
per a la situació ambiental en què es troba la persona. A més és
diferent a altres experiències tristes que hagués pogut patir
prèviament, i existeix més sensació de pèrdua de control i gran
dificultat per motivar-se per altres coses.
Els
símptomes d'una depressió clínica poden ser molt variats, i
inclouen tristesa, davallada de l'autoestima, sentiments de
desesperança i solitud. Altres poden ser insomni, irritabilitat
(enfadar-se fàcilment), pèrdua d'energia, canvis en els
hàbits alimentaris, dificultat per concentrar-se, problemes de
memòria, pèrdua d'interès per les coses o activitats habituals com
aficions, sentiments d'inutilitat o de culpabilitat, desitjos de mort
o fins i tot ideació suïcida.
Es
molt freqüent la depressió?
L’Organització
Mundial de la Salut (OMS) considera que actualment la
depressió és la segona malaltia que més incapacitat provoca al
món, només pel darrera del dolor crònic.
La
depressió és la malaltia psiquiàtrica més freqüent: un 20% de
les persones patiran una depressió al llarg de la seva vida.
Les
causes més freqüents de recaiguda, però, són les derivades de
seguir incorrectament o abandonar els tractaments pautats
 | |
| Foto: C. Berché 2013 |
Totes
les depressions són iguals?
No,
podem classificar la depressió en quatre subtipus:
Depressió
major: Els símptomes depressius són intensos i apareixen en forma
d’episodis (duren set-
manes
o mesos). En mig dels episodis, qui la pateix pot trobar-se bé, tot
i que en els episodis i segons severitat pot ser necessari
l'internament hospitalari.
Distímia:
els símptomes depressius són menys intensos, però molt
incapacitants al ser crònics (duren com a mínim dos anys) i es
barreixen sovint símptomes ansiosos importants.
Trastorn
adaptatiu: els símptomes depressius són lleus, estan presents
durant un curt període de temps i s'originen com a resposta a algun
problema (factor estressant agut) que ha patit el pacient.
Altres
trastorns depressius: síndromes depressives que poden formar part
del conjunt de símptomes d’altres malalties psiquiàtriques (per
exemple, el trastorn bipolar) i no psiquiàtriques (per exemple,
anèmies, esclerosi múltiple, hipotiroïdisme,...)
Es
pot curar la depressió?
Aproximadament
el 80-85% dels episodis depressius remeten amb el tractament
apropiat, però les depressions són malalties cròniques. Això vol
dir que les depressions tenen tendència a ser recurrents, és a dir,
se sol produir més d’un episodi, i no podem evitar al 100% les
recaigudes.
Tractament
psicològic
La
teràpia psicològica cognitiva-conductual i, en menor mesura, les
teràpies psicodinàmiques, han demostrat la seva eficàcia
com a tècniques terapèutiques en el tractament dels diversos
trastorns depressius.
Els principals fàrmacs utilitzats en el tractament de la depressió són els antidepressius (AD).
Malgrat que tots els psicofàrmacs gaudeixen d'una immerescuda mala consideració, la majoria d'AD són tolerables per quasi totes les persones. Gairebé no tenen interaccions, és a dir, es poden barreixar amb pràcticament qualsevol altre fàrmac, no causen dependència, tenen escassos efectes secundaris i de poca intensitat.
Abans que una persona comenci a prendre AD ha de tenir en compte que la medicació necessita cert temps per funcionar (normalment es necessiten vàries setmanes per experimentar alguna millora i per determinar si un fàrmac resulta útil). Per tant, heu de seguir prenent la medicació tal i com us l'han prescrit, fins i tot si al principi teniu dubtes sobre els seus beneficis.
Classifiquem
els AD segons sobre quin neurotransmissor exerceixen la seva acció:
noradrenèrgics i/o serotoninèrgics, i d'altres subtipus menys
populars
En
alguns casos, utilitzem altres fàrmacs com tranquil·litzants,
hipnòtics, i en casos molt greus sals de liti.
Com
podem ajudar a un amic o familiar amb depressió?
- Considereu-vos part de l'equip de recolzament i tractament.
- No penseu que la persona amb depressió no desitja estar millor, encara que a vegades tinguis aquesta sensació. Intenteu veure els símptomes com el que són: part d'un trastorn.
- Ajudeu-lo a reconèixer les fonts d'estrès i a trobar la manera més adient de fer-li front.
- Animeu-lo a ser més actiu, PERÒ sense forçar-lo excessivament i sense fer-li crítiques o retrets, ja que aquestes actituds poden fer que empitjorin.
- Ajudeu-lo a portar una vida sana, a realitzar algun tipus d'exercici físic i a divertir-se.
- Dediqueu part del teu temps a estar amb ell o ella.
- Elogieu cada un dels seus avenços, especialment al principi i per molt petits que siguin.
- Animeu-lo a mantenir el tractament prescrit i a evitar l'alcohol i altres substàncies tòxiques.
- D'entrada, preneu-vos seriosament qualsevol pensament de
suïcidi. No tingueu por a parlar d'aquest tema obertament.
 | |
| Foto: C. Berché 2013 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada