Salut mental i animals de companyia

Es parla molt de la teràpia amb animals, sobretot en trastorns neurològics i del desenvolupament. Hom ha sentit parlar de teràpia amb cavalls i dofins, però avui parlaré dels animals de companyia, és a dir domèstics. I és que fa poc ha sortit publicat un article que parla d'això:

las-mascotas-pueden-ser-inestimables-para-las-personas-con-problemas-de-salud-mental

En aquest treball britànic s'afirma que els gats, gossos, ocells i altres mascotes poden ser beneficioses per a les persones que pateixen algun trastorn mental, i en concret ajudar a distreure's de símptomes com les al·lucinacions auditives (sentir veus) o els pensaments suïcides, o aportar calma als ansiosos.
Ja sabem que l'obligació que suposa cuidar-los, passejar-los (als gossos, només, és clar 😃), alimentar-los etc. pot ajudar a alguns malalts depressius a motivar-se, trencar l'apatia, comunicar-se i relacionar-se; o calmar-se amb el seu contacte, escalfor, apropament, observació (peixos i ocells). Els animals domèstics no només fan companyia: ens mostren afecte, ens retornen carícies, sensacions, demandes, contacte físic... Com assenyala aquest estudi, els animals ens accepten sense reserva, sense condicions: estiguem tristos o poc comunicatius, siguem lletjos o esquerps, disminuïts o dependents per a la mobilitat, obsessius o retrassats...

Foto: C. Berché, 2013. La Taca

I és que, ni més ni menys que un 60% dels entrevistats per a aquest estudi, situaven a les mascotes en el primer nivell, en el principal cercle de confiança, per damunt d'amics i familiars.

Ara bé, el que no menciona aquest treball és que els animals són éssers vius que també han de tenir els seus drets i les seves necessitats bàsiques cobertes. No són només instruments per ser utilitzats.
També és cert que un percentatge de malalts (quin? algun treball ha analitzat això?) seran incapaços de cuidar adequadament un animal, i no necessàriament per la seva condició de malalts sino com a persones: o és que el maltractament animal no existeix? Malalts depressius especialment greus amb anhedònia no només no es veuran beneficiats per la companyia d'un animal, sino que fins i tot els hi pot suposar una carrega extra amb respostes inadequades descuidant les necessitats bàsiques de higiene i alimentació de l'animal. Malalts psicòtics en crisis o brotats, pot ser que mantinguin el poc contacte amb la realitat gràcies a l'animal però també poden vehiculitzar els seus deliris contra ells.

Foto: C. Berché, 2015. El Tro

I és que els animals de companyia poden ser una ajuda inestimable per a les persones que pateixen algun problema de salut mental, però convé que aquesta relació animal-persona estigui supervisada per algun responsable, pel bé de tots dos.

COM AFECTA EL CANVI HORARI ALS HUMANS?

D'aquí a unes setmanes haurem d'adaptar els rellotges a l'horari d'hivern, endarrerint 1 hora respecte de l'horari d'estiu. En el cas típic a la primavera, s'avança una hora a les 02:00 i el dia té 23 hores, mentre que a la tardor es retarda una hora i es passa de les 03:00 a la 02:00, repetint aquella hora, de manera que aquell dia té 25 hores.

El concepte de canvi d'hora oficial va ser proposat per primera vegada per Benjamin Franklin, i es va emprar àmpliament, per primera vegada durant la Primera Guerra Mundial per estalviar carbó aprofitant millor la llum del dia.

Estalvi i energia

Afegir temps de llum diürna a les tardes és interessant per al comerç, la pràctica esportiva i altres activitats que es beneficien de la presència de llum però, d'altra banda, pot ocasionar problemes a l'agricultura i a altres ocupacions que depenen de l'exposició solar. L'increment de llum a la tarda s'ha demostrat que ajuda a disminuir els accidents de trànsit, però els seus efectes sobre la salut i la disminució de l'activitat criminal no són tant clars. En un estudi del 2010 de “Ecologistes en acció”, que van analitzar el consum mitjà diari de energia els dies previs i després del canvi d'hora durant 3 anys, va posar de manifest que en quatre dels sis períodes estudiats augmentava el consum d'energia amb el canvi d'hora entre el 2,2 i el 2,95%, mentre que només es va reduir en dos, el 0,03% en un i el 2,1% en l'altre!

Depressió

La llum solar sabem que té una influència directa sobre els estats depressius. Als països nòrdics s'utilitzen unes “caixes de llum” amb una temperatura de color similar a l'espectre solar, exposant als malalts depressius ingressats a unes “dosis” extres de llum, especialment a l'hivern. Ara bé, els canvis oficials d'hora tant d'estiu com d'hivern, no són causa directa de milloria ni empitjorament dels trastorns depressius.

Son

Els canvis d'horari redueixen la durada i l'eficiència de la son, i requereixen un temps per adaptar-se al nou horari, que mai sobrepassa les dues setmanes. Però tampoc cal exagerar la importància d'aquest fenomen: el mateix passa si canviem d'horari per altres causes com un canvi de feina, canvis d'hàbits, al canviar de l'horari escolar al de vacances entre els estudiants, la diferència de ritmes i hàbits entre dies feiners i els caps de setmana, quan el calendari ens regala festius entre setmanals, i no cal dir-ho els "ponts" io caps de setmana llargs... 
El que sí que té una importància destacable són els canvis de torns (treballar segons dies en horari de matí o de tarda, o de dia a nit), horaris nocturns (no pel canvi de torns sinó també per adaptar-se als dies de lliurança, caps de setmana, vacances etc), guàrdies... (cossos de seguretat, sanitaris). Treballar en aquestes condicions accelera l'aparició de la síndrome de "burn-out", literalment acabar "cremat", amb aparició a la llarga d'irritabilitat, ansietat, canvi de caràcter, depressions. 

El cas més evident d'alteració del ritme de dormir és el que es produeix en viatges llargs sobretot en avió (jet-lag).

El que també es demostra i tots els estudis han coincidit, és que el canvi d'horari d'estiu costa més d'adaptar que el d'hivern.

Accidentalitat

S'han fet diversos estudis i cap ha demostrat que el canvi d'horari tingui alguna incidència sobre la criminalitat, igual que és falsa la creença en les fases lunars que diu hi ha més criminalitat en lluna plena. 
Però que a la tarda es faci fosc més tard sí que ajuda a disminuir el nombre d'accidents de trànsit al millorar la visibilitat quan el volum de desplaçaments en vehicle augmenta per la finalització de la jornada laboral, extraescolars, etc

Agricultura, ramaderia

Els animals i els conreus no es guien pel rellotge, de manera que el canvi oficial d'hora no pot afectar ni al bestiar ni a les plantes... només afecta a les rutines del pagès!

Foto original de C. Berché

Un altre tema seria parlar de com afecta la tardor als estats d'ànim, però això ho deixo per un altre dia. L'anomenada depressió estacional no té res a veure amb el canvi horari oficial, que tot i estar molt estès als països del primer mon, és una mesura cada cop més qüestionada. 

C. Berché, Plaça Major de Praga

 Un altre tema diferent, seria el de l'horari oficial: si GMT (Londres, Lisboa) o GMT+1 (París, Berlín). El meridià de Greenwich passa per l'Aragó fregant Catalunya, de manera que es planteja la possibilitat de canviar l'horari oficial o deixar-lo com està. Va ser el General Franco qui va decidir adaptar l'horari de Berlín i hom insisteix en què l'horari GMT seria millor. En aquest cas, torno a dir que el canvi seria per les nostres rutines, potser sí més coherents, però la natura i la vida no es regeixen per cap rellotge.

ESTIC TRIST/A: TINC DEPRESSIÓ?

La depressió és una malaltia que consisteix en una alteració de l'estat d'ànim de la que la tristesa és el símptoma principal.

La tristor pot ser una sensació normal en molts moments de la vida: la majoria de persones experimenta tristesa de tant en tant. Però en la depressió aquesta tristor té una intensitat superior a l’esperada per a la situació ambiental en què es troba la persona. A més és diferent a altres experiències tristes que hagués pogut patir prèviament, i existeix més sensació de pèrdua de control i gran dificultat per motivar-se per altres coses.

Els símptomes d'una depressió clínica poden ser molt variats, i inclouen tristesa, davallada de l'autoestima, sentiments de desesperança i solitud. Altres poden ser insomni, irritabilitat (enfadar-se fàcilment), pèrdua d'energia, canvis en els hàbits alimentaris, dificultat per concentrar-se, problemes de memòria, pèrdua d'interès per les coses o activitats habituals com aficions, sentiments d'inutilitat o de culpabilitat, desitjos de mort o fins i tot ideació suïcida.

Es molt freqüent la depressió?

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que actualment la depressió és la segona malaltia que més incapacitat provoca al món, només pel darrera del dolor crònic.

La depressió és la malaltia psiquiàtrica més freqüent: un 20% de les persones patiran una depressió al llarg de la seva vida.

Les causes més freqüents de recaiguda, però, són les derivades de seguir incorrectament o abandonar els tractaments pautats

Foto: C. Berché 2013

Totes les depressions són iguals?

No, podem classificar la depressió en quatre subtipus:

Depressió major: Els símptomes depressius són intensos i apareixen en forma d’episodis (duren set-

manes o mesos). En mig dels episodis, qui la pateix pot trobar-se bé, tot i que en els episodis i segons severitat pot ser necessari l'internament hospitalari.

Distímia: els símptomes depressius són menys intensos, però molt incapacitants al ser crònics (duren com a mínim dos anys) i es barreixen sovint símptomes ansiosos importants.

Trastorn adaptatiu: els símptomes depressius són lleus, estan presents durant un curt període de temps i s'originen com a resposta a algun problema (factor estressant agut) que ha patit el pacient.

Altres trastorns depressius: síndromes depressives que poden formar part del conjunt de símptomes d’altres malalties psiquiàtriques (per exemple, el trastorn bipolar) i no psiquiàtriques (per exemple, anèmies, esclerosi múltiple, hipotiroïdisme,...)

Es pot curar la depressió?

Aproximadament el 80-85% dels episodis depressius remeten amb el tractament apropiat, però les depressions són malalties cròniques. Això vol dir que les depressions tenen tendència a ser recurrents, és a dir, se sol produir més d’un episodi, i no podem evitar al 100% les recaigudes.

Tractament psicològic

La teràpia psicològica cognitiva-conductual i, en menor mesura, les teràpies psicodinàmiques, han demostrat la seva eficàcia com a tècniques terapèutiques en el tractament dels diversos trastorns depressius.

Tractaments farmacològics
Els principals fàrmacs utilitzats en el tractament de la depressió són els antidepressius (AD).
Malgrat que tots els psicofàrmacs gaudeixen d'una immerescuda mala consideració, la majoria d'AD són tolerables per quasi totes les persones. Gairebé no tenen interaccions, és a dir, es poden barreixar amb pràcticament qualsevol altre fàrmac, no causen dependència, tenen escassos efectes secundaris i de poca intensitat.
Abans que una persona comenci a prendre AD ha de tenir en compte que la medicació necessita cert temps per funcionar (normalment es necessiten vàries setmanes per experimentar alguna millora i per determinar si un fàrmac resulta útil). Per tant, heu de seguir prenent la medicació tal i com us l'han prescrit, fins i tot si al principi teniu dubtes sobre els seus beneficis.

Classifiquem els AD segons sobre quin neurotransmissor exerceixen la seva acció: noradrenèrgics i/o serotoninèrgics, i d'altres subtipus menys populars

En alguns casos, utilitzem altres fàrmacs com tranquil·litzants, hipnòtics, i en casos molt greus sals de liti.

Com podem ajudar a un amic o familiar amb depressió?

La família, la parella i amics íntims de persones amb depressió poden trobar útils les següents estratègies:

• Considereu-vos part de l'equip de recolzament i tractament.
• No penseu que la persona amb depressió no desitja estar millor, encara que a vegades tinguis aquesta sensació. Intenteu veure els símptomes com el que són: part d'un trastorn.
• Ajudeu-lo a reconèixer les fonts d'estrès i a trobar la manera més adient de fer-li front.
• Animeu-lo a ser més actiu, PERÒ sense forçar-lo excessivament i sense fer-li crítiques o retrets, ja que aquestes actituds poden fer que empitjorin.
• Ajudeu-lo a portar una vida sana, a realitzar algun tipus d'exercici físic i a divertir-se.
• Dediqueu part del teu temps a estar amb ell o ella.
• Elogieu cada un dels seus avenços, especialment al principi i per molt petits que siguin.
• Animeu-lo a mantenir el tractament prescrit i a evitar l'alcohol i altres substàncies tòxiques.
• D'entrada, preneu-vos seriosament qualsevol pensament de suïcidi. No tingueu por a parlar d'aquest tema obertament.
  

Foto: C. Berché 2013

Si heu de tenir cura d'algú amb depressió greu és fonamental trobar temps per a vosaltres mateixos sense sentir-vos malament o culpable. Conviure amb un familiar amb depressió pot desgastar, per la qual cosa és important cuidar-se el màxim possible i mantenir-se bé psicològicament.