diumenge, 18 de desembre del 2016

Salut mental i animals de companyia

Es parla molt de la teràpia amb animals, sobretot en trastorns neurològics i del desenvolupament. Hom ha sentit parlar de teràpia amb cavalls i dofins, però avui parlaré dels animals de companyia, és a dir domèstics. I és que fa poc ha sortit publicat un article que parla d'això:

las-mascotas-pueden-ser-inestimables-para-las-personas-con-problemas-de-salud-mental

En aquest treball britànic s'afirma que els gats, gossos, ocells i altres mascotes poden ser beneficioses per a les persones que pateixen algun trastorn mental, i en concret ajudar a distreure's de símptomes com les al·lucinacions auditives (sentir veus) o els pensaments suïcides, o aportar calma als ansiosos.
Ja sabem que l'obligació que suposa cuidar-los, passejar-los (als gossos, només, és clar 😃), alimentar-los etc. pot ajudar a alguns malalts depressius a motivar-se, trencar l'apatia, comunicar-se i relacionar-se; o calmar-se amb el seu contacte, escalfor, apropament, observació (peixos i ocells). Els animals domèstics no només fan companyia: ens mostren afecte, ens retornen carícies, sensacions, demandes, contacte físic... Com assenyala aquest estudi, els animals ens accepten sense reserva, sense condicions: estiguem tristos o poc comunicatius, siguem lletjos o esquerps, disminuïts o dependents per a la mobilitat, obsessius o retrassats...

Foto: C. Berché, 2013. La Taca

I és que, ni més ni menys que un 60% dels entrevistats per a aquest estudi, situaven a les mascotes en el primer nivell, en el principal cercle de confiança, per damunt d'amics i familiars.

Ara bé, el que no menciona aquest treball és que els animals són éssers vius que també han de tenir els seus drets i les seves necessitats bàsiques cobertes. No són només instruments per ser utilitzats.
També és cert que un percentatge de malalts (quin? algun treball ha analitzat això?) seran incapaços de cuidar adequadament un animal, i no necessàriament per la seva condició de malalts sino com a persones: o és que el maltractament animal no existeix? Malalts depressius especialment greus amb anhedònia no només no es veuran beneficiats per la companyia d'un animal, sino que fins i tot els hi pot suposar una carrega extra amb respostes inadequades descuidant les necessitats bàsiques de higiene i alimentació de l'animal. Malalts psicòtics en crisis o brotats, pot ser que mantinguin el poc contacte amb la realitat gràcies a l'animal però també poden vehiculitzar els seus deliris contra ells.

Foto: C. Berché, 2015. El Tro

I és que els animals de companyia poden ser una ajuda inestimable per a les persones que pateixen algun problema de salut mental, però convé que aquesta relació animal-persona estigui supervisada per algun responsable, pel bé de tots dos.

3 comentaris:

  1. M'encanta l'article. Trobo que és molt interessant i segur que ajudarà a moltes persones. Felicitats. Segueixi aixi doctor.😷

    ResponElimina
  2. Molt encertat.Una mica més de despesa al psiquiatre ens pot estalviar als ciutadans uns quants disgustos per mossegades, ensurts o les "senzilles" cagades de gos per tot arreu. Salut mental per a tots, els de 2 i 4 potes"

    ResponElimina
  3. BupBup! Meeeeeu...
    (Traducció: gràcies per comentar)

    ResponElimina