PARLEM DEL CÀNNABIS

El cànnabis, cànem, marihuana, herba o maria (Cannabis sativa) és una planta que ha estat cultivada des dels inicis de l'agricultura, originalment al continent asiàtic (Índia).

La marihuana (també anomenada maria, herba...) conté una barreja de fulles, tiges i flors seques. L'haixix (conegut també per xocolata) és una resina que s'obté premsant la planta. I l'oli d'haixix és el resultat de barrejar la resina amb dissolvents. Aquestes preparacions se solen fumar soles (maria), amb tabac (haixix) o pipes i argiles (l'oli), tot i que també es poden afegir a galetes, pastissos, truites i altres aliments.

Què et passa si fumes un porro?

Els derivats del cànnabis contenen diverses quantitats de substàncies psicoactives que fan riure, provoquen un sentiment d'eufòria, relaxen i aguditzen els sentits de la vista i de l'oïda. Més tard fan venir gana i set, i et poden fer sentir ensopit, amb son i manca de concentració i coordinació. Per això pot ser perillós conduir o fer qualsevol activitat que demani atenció. Si fumes gaire pots arribar a vomitar, sentir por o angoixa i tenir al·lucinacions.
També provoca efectes físics com tos, irritació conjuntival, boca seca, taquicàrdia, augment de la pressió arterial, hipertensió ocular, desorientació i manca de concentració.

Quins riscs té consumir cànnabis?

Fumar cànnabis no és inofensiu. Perjudica el cor i altera el sistema immunològic per combatre malalties infeccioses i càncer. Augmenta el risc de bronquitis i càncer de pulmó. A més, pot produir trastorns psíquics en persones amb antecedents psicòtics. El més greu és la psicosis cannabinoide, malaltia de l'espectre de l'esquizofrènia i que pot persistir tot i deixar de consumir.

El més freqüent és la síndrome amotivacional: apatia, pèrdua d'eficàcia al treball, mal rendiment acadèmic, fàcil frustració, desmotivació, falta de concentració, i una falsa percepció d'alta productivitat tot i la pèrdua creixent de memòria. Qui pateix aquesta síndrome, perd capacitats de sociabilitat, són menys competitius laboral i acadèmicament, i són més problemàtics amb conflictes judicials i socials.

El consum continuat de cànnabis pot dur a l'addicció. En aquests casos, la persona és incapaç d'interrompre‘l o moderar-lo malgrat l'evidència de repercussions negatives per a la salut, el rendiment acadèmic o laboral o les relacions familiars i socials. El consumidor habitual també hi desenvolupa tolerància, és a dir, cada vegada en necessita més quantitat per a obtenir el mateix efecte. Les persones que intenten deixar el cànnabis poden tenir ansietat, insomni, irritabilitat i depressió.

Possibles efectes terapèutics

L'efecte més reconegut és l'antiemètic (milloria de les nàusees i el vòmit) en malalts de càncer tractats amb quimioteràpia. També té un efecte d'augmentar la gana aplicada als malats de sida, ja que poden millorar el seu estat d'aprimament.
Té un efecte analgèsic acompanyat directament de l'efecte sedatiu, però no ha demostrat ser més eficaç que els medicaments actualment aprovats. A més, els efectes beneficiosos poden ser anul·lats pels efectes secundaris potencialment greus.
Això i altres aspectes d'interès botànic (biomassa, combustible, tèxtil) són els arguments utilitzats per demanar la seva legalització, tot i que els col·lectius que més insisteixen no són precisament associacions de malalts ni agricultors...
També cal desmuntar el mite de què l'auto-cultiu i el consum no són sancionables: Segons el codi penal tenir i consumir drogues en llocs, vies i establiments públics no és delicte, però sí infracció greu, i pot ésser castigada amb una sanció de 300,51 a 3005,06 euros.
L'auto-cultiu per us propi i el consum d'herba sense barreixar amb tabac, han donat lloc a la creença de què el consum és poc perjudicial al ser més “natural”. Però res més lluny de la realitat: el cultiu casolà ha donat lloc a varietats amb molta més quantitat percentual de cannabinoides (THC) que la silvestre. Les cigarretes de marihuana que es consumien als anys 70 contenien entre 5-30 mg de THC, actualment pot tenir 150 mg o més per cada cigarreta de maria.



Si tot i així voleu seguir consumint maria, us aconsello que ho feu minimitzant els perills tant com sigui possible. Aquí podeu trobar uns consells que us seran útils per fer un consum el més responsable possible:
http://hemerotecadrogues.cat/wp-content/static_docs/cannabing-cat.pdf
http://hemerotecadrogues.cat/wp-content/static_docs/que_ruli2004.pdf

Foto: C. Berché, 2014