Placebos, antidepressius i teràpies alternatives

L'efecte placebo és la millora dels símptomes clínics aconseguida amb terapèutiques inerts, és a dir amb tractaments fingits, falsos, o inespecífics.

I un placebo pot consistir en una càpsula buida o un comprimit d'edulcorants, una estimulació electro-magnètica amb l'aparell desconnectat, o una conversa neutra. Perque un placebo pot ser farmacològic, psicològic (interpretació verbal, escolta atenta, mètodes d'aprofundiment de consciència), mecànic (estiraments articulars, estimulació dèrmica) i també quirúrgic (obrir i tancar sense fer res, cirurgies exploratòries).

Ho resumiria dient que l'efecte placebo és aconseguir resultats favorables amb una intervenció que no hauria de fer res.

Alguns factors poden condicionar la presència de l'efecte placebo, com les creences individuals (suggestió, expectatives de millora, desig intens de millorar...), context potenciador (rigor i seriositat aparents, escenari medicalitzat, entorn adequat, prestigi professional...) i altres condicionaments.

S'ha pogut demostrar amb tècniques de ressonància magnètica funcional que l'efecte placebo intervé modificant alguns circuits neuronals evitant o reforçant determinades àrees de substància grisa tant de l'escorça com del tronc cerebral. Es coneguda la importància de l'efecte placebo en determinades patologies com el dolor, la depressió (sobre tot per l'alliberament d'endorfines, substàncies naturals lligades a la sensació de plaer), l'ansietat, les úlceres, la fatiga crònica... També amb la malaltia de Parkinson (el placebo allibera dopamina!), també la febre, l'asma (en gran part pel context ansiós)...

El placebo és avui dia imprescindible en investigació. Tots els fàrmacs han de superar amb inqüestionables dades estadístiques una eficàcia superior al placebo en assajos clínics controlats. Segurament haureu sentit parlar d'estudis “a doble cec”: el subjecte investigat desconeix si està prenent el fàrmac real o un placebo, i qui li administra també ho desconeix. Així, els factors condicionadors (entorn medicalitzat, rigor, atenció personalitzada, forma color i sabor del producte, etc.) són iguals en ambdós casos. Aprofito per mencionar el curiós cas de l'efecte nocebo: el placebo també provoca efectes secundaris!

Pot sorprendre, doncs, comprovar com en alguns dels assajos clínics controlats amb placebo (doble cec), els fàrmacs antidepressius (AD) tenen només una mica més d'eficàcia que el placebo.

Això vol dir que els AD i el placebo fan, si fa no fa, el mateix? No. Amb placebo milloren entre un 20-30% dels malalts amb símptomes depressius, i amb fàrmacs AD milloren poc més d'un 50% de malalts. Hom pot pensar doncs que aquest 20% de diferència només a favor dels AD és un marge molt just per defensar l'us d'aquests fàrmacs, però no és així i us explicaré perquè.

-        en tots els estudis, els resultats dels AD són SEMPRE superiors als del placebo... poc o molt però sempre per sobre

-        quan la gravetat de la depressió és lleu o moderada els efectes del placebo són curiosament màxims (30%) i els dels AD gairebé iguals.

-        però quan la simptomatologia és greu, l'eficàcia del placebo cau per sota del 20% i els AD es mostren llavors molt més eficaços

-        en tractaments sostinguts (més de 6 mesos), el placebo deixa de ser eficaç, però els AD la mantenen i fins i tot la milloren. La majoria de síndromes depressives són de llarga durada.

Les teràpies alternatives no han demostrat eficàcia superior al placebo. De fet, jo m'atreviria a dir que aquestes teràpies si funcionen és només gràcies al seu propi efecte placebo. L'acupuntura millora el dolor, demostrat... en un 20-30% de casos, i quan es deixa d'aplicar torna el dolor. Exactament igual que anant a fer banys termals...

 L'homeopatia o l'acupuntura no milloren l'ansietat més enllà d'un 30% de casos, menys que els AD i ansiolítics, menys que les psicoteràpies reglades. I els consells fàcils tipus “au, calmat, que no passa res” també milloren l'ansietat en un 30% segons estudis aplicats, el que no deixa de voler dir que “aconsellar” és una forma més de placebo. Les herbes milloren un 30-40% els insomnis, tot i que contenen principis actius amb activitat farmacològica coneguda i demostrada, però els hipnòtics milloren el dormir en més d'un 80%...

A més, no sé de cap accidentat de trànsit que al conductor de l'ambulància li demani per anar a l'osteòpata en lloc d'urgències, ni les crisis d'asma es resolen en pocs minuts després de prendre “boletes” (a no ser que millori l'ansietat que acompanya les crisis), ni l'acupuntura evita que acabem necessitant ulleres o el “sonotone” o passar per quiròfan per corregir una artrosis...

Quan parlem de teràpies alternatives, sempre apareix algú que afirma “doncs a mi m'ha funcionat!”. Doncs amb això el que ens està demostrant és quan d'important és l'efecte placebo, i que no el podem menystenir, i així sí que podem reservar l'us d'antidepressius per a simptomatologia moderada a greu.