... I
QUÉ ÉS UN PSIQUIATRE?
La PSIQUIATRIA és la branca de
la medicina especialitzada en el diagnòstic i tractament dels trastorns
mentals. El PSIQUIATRE és doncs un metge especialitzat en aquesta branca.
I ELS
TRASTORN MENTALS, QUÈ SÓN?
El trastorns o malalties mentals, són
alteracions que poden afectar el raonament o pensament, sentiments i emocions, comportament,
reconeixement de la realitat, les relacions interpersonals i la capacitat
d’adaptar-se a les exigències de la vida. I les causes dels trastorns mentals
poden ser biològiques o físiques, psicològiques, o socials.
I QUINS
SÓN ELS ANOMENATS TRASTORNS MENTALS?
Els trastorns mentals es divideixen en:
-
Trastorns d’ansietat. L’ansietat és un
sentiment de por acompanyat de signes somàtics indicatius d’hiperactivitat del
sistema nerviós, i que a diferència de la “por normal” no té causa justificada.
L’ansietat es pot manifestar com angoixa, fòbies, obsessions...
-
Trastorns de l’estat d’ànim. Són un grup
d’alteracions de l’humor que es poden manifestar en forma de tristor
(depressió) o bé eufòria exagerada (mania)
-
Trastorns de la son. Les necessitats de dormir
són variables per a cada persona, no només parlem de trastorns com l’insomni
sinó també de la qualitat del dormir (parasòmnies).
-
Trastorns somatomorfs. Presència de símptomes
que semblen una malaltia física o mèdica però que no es poden explicar
completament per la presència d’una malaltia, efectes de substàncies, o altres
trastorns mentals. Un dels més conegut d’aquest grup és la hipocondria, o por
exagerada a patir una malaltia greu. També l’histèria, trastorns dismòrfics,...
-
Trastorns de la personalitat. Consisteixen en
patrons de pensament i conducta rígids que difereixen de les normes i
expectatives socials. Podríem dir per fer-ho més entenedor, que són alteracions
en la forma de ser i comportar-se. El diagnòstic dels trastorns de la
personalitat pot ser molt subjectiu, però els patrons de comportament
inflexible sovint causen greus dificultats personals i socials, així com un
deteriorament funcional general.
-
Trastorns de la conducta alimentària. Grup que
inclou l’anorèxia i la bulímia nerviosa, que són alteracions en la pròpia
percepció del cos.
-
Trastorn psicòtics. Sens dubte els més
coneguts i els més paradigmàtics de la psiquiatria, són l’esquizofrènia en què
s’afecta el pensament (deliris), la percepció (al·lucinacions) i el
comportament (actituds estranyes). Altres són la paranoia, psicosis delirants...
-
Demències. Deteriorament, pèrdua de les
capacitats prèvies en atenció, memòria, orientació, etc. La més coneguda és la
demència tipus Alzheimer, però no és pas l’única...
-
Trastorns per consum de substàncies. Doncs sí,
les addiccions –o drogaddiccions- també les tractem els psiquiatres. Inclosos
l’alcoholisme, addicció al tabac, addiccions tecno-lúdiques, joc patològic
(ludopatia), etc.
-
Trastorns del desenvolupament de la infància i l’adolescència. Els nens hiperactius, comportaments pertorbadors, etc.
-
I d’altres...
I COM
CUREN ELS PSIQUIATRES?
Els psiquiatres utilitzem, per dir-ho molt
resumit, 2 tipus bàsics de tractaments:
1-
Psicofàrmacs, que són medicaments
amb efectes sobre el sistema nerviós central. Els més utilitzats són els
ansiolítics, els antidepressius, els antipsicòtics i els eutimitzants.
2-
Psicoteràpies, o teràpies
psicològiques. Hi ha dos grans grups de tècniques psicològiques per tractar els
trastorns mentals: les teràpies psicodinàmiques i les de tipus
cognitiu-conductual.
En altres entregues explicaré més en detall
els tractaments, ja que hi ha molt desconeixement i molta llegenda urbana,
sobre tot contra els psicofàrmacs que sovint són considerats fàrmacs perillosos
i poc efectius.
AIXÍ
DONCS: QUI VA AL PSIQUIATRE?
La psiquiatria, malauradament, encara pateix
del que anomenem “estigma”. La malaltia mental sovint és considerada com un
defecte o una tara, una feblesa, cosa de bojos, i que convé amagar.
Cada dia més la població reconeix al
psiquiatre com un metge amic, que pot ajudar a superar un moment difícil, a
equilibrar un trauma personal, a superar una depressió, aliviar les pors, eliminar pensaments disruptius, etc.
Encara hi ha una certa reticència a ser vistos
a la Sala d’Espera d’una consulta psiquiàtrica. Però amb això, l’únic que farem
és endarrerir la possibilitat de millorar, i allargar innecessàriament el
patiment.
Cap de Servei de Salut Mental i Addiccions,
Fundació Sant Hospital, La Seu d’Urgell del 2002 al 2013
Soci Numerari de l’Acadèmia de Ciències
Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears
Membre de la Societat Catalana de Psiquiatria
Psiquiatre col·laborador del Centre Mèdic
Pirineus
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada