QUÈ ÉS LA PSIQUIATRIA...?

... I QUÉ ÉS UN PSIQUIATRE?

La PSIQUIATRIA és la branca de la medicina especialitzada en el diagnòstic i tractament dels trastorns mentals. El PSIQUIATRE és doncs un metge especialitzat en aquesta branca.

I ELS TRASTORN MENTALS, QUÈ SÓN?

El trastorns o malalties mentals, són alteracions que poden afectar el raonament o pensament, sentiments i emocions, comportament, reconeixement de la realitat, les relacions interpersonals i la capacitat d’adaptar-se a les exigències de la vida. I les causes dels trastorns mentals poden ser biològiques o físiques, psicològiques, o socials.

I QUINS SÓN ELS ANOMENATS TRASTORNS MENTALS?

Els trastorns mentals es divideixen en:

-          Trastorns d’ansietat. L’ansietat és un sentiment de por acompanyat de signes somàtics indicatius d’hiperactivitat del sistema nerviós, i que a diferència de la “por normal” no té causa justificada. L’ansietat es pot manifestar com angoixa, fòbies, obsessions...

-          Trastorns de l’estat d’ànim. Són un grup d’alteracions de l’humor que es poden manifestar en forma de tristor (depressió) o bé eufòria exagerada (mania)

-          Trastorns de la son. Les necessitats de dormir són variables per a cada persona, no només parlem de trastorns com l’insomni sinó també de la qualitat del dormir (parasòmnies).

-          Trastorns somatomorfs. Presència de símptomes que semblen una malaltia física o mèdica però que no es poden explicar completament per la presència d’una malaltia, efectes de substàncies, o altres trastorns mentals. Un dels més conegut d’aquest grup és la hipocondria, o por exagerada a patir una malaltia greu. També l’histèria, trastorns dismòrfics,...

-          Trastorns de la personalitat. Consisteixen en patrons de pensament i conducta rígids que difereixen de les normes i expectatives socials. Podríem dir per fer-ho més entenedor, que són alteracions en la forma de ser i comportar-se. El diagnòstic dels trastorns de la personalitat pot ser molt subjectiu, però els patrons de comportament inflexible sovint causen greus dificultats personals i socials, així com un deteriorament funcional general.

-          Trastorns de la conducta alimentària. Grup que inclou l’anorèxia i la bulímia nerviosa, que són alteracions en la pròpia percepció del cos.

-          Trastorn psicòtics. Sens dubte els més coneguts i els més paradigmàtics de la psiquiatria, són l’esquizofrènia en què s’afecta el pensament (deliris), la percepció (al·lucinacions) i el comportament (actituds estranyes). Altres són la paranoia, psicosis delirants...

-          Demències. Deteriorament, pèrdua de les capacitats prèvies en atenció, memòria, orientació, etc. La més coneguda és la demència tipus Alzheimer, però no és pas l’única...

-          Trastorns per consum de substàncies. Doncs sí, les addiccions –o drogaddiccions- també les tractem els psiquiatres. Inclosos l’alcoholisme, addicció al tabac, addiccions tecno-lúdiques, joc patològic (ludopatia), etc.

-          Trastorns del desenvolupament de la infància i l’adolescència. Els nens hiperactius, comportaments pertorbadors, etc.

-          I d’altres...

I COM CUREN ELS PSIQUIATRES?

Els psiquiatres utilitzem, per dir-ho molt resumit, 2 tipus bàsics de tractaments:

1-      Psicofàrmacs, que són medicaments amb efectes sobre el sistema nerviós central. Els més utilitzats són els ansiolítics, els antidepressius, els antipsicòtics i els eutimitzants.

2-      Psicoteràpies, o teràpies psicològiques. Hi ha dos grans grups de tècniques psicològiques per tractar els trastorns mentals: les teràpies psicodinàmiques i les de tipus cognitiu-conductual.

En altres entregues explicaré més en detall els tractaments, ja que hi ha molt desconeixement i molta llegenda urbana, sobre tot contra els psicofàrmacs que sovint són considerats fàrmacs perillosos i poc efectius.

AIXÍ DONCS: QUI VA AL PSIQUIATRE?

La psiquiatria, malauradament, encara pateix del que anomenem “estigma”. La malaltia mental sovint és considerada com un defecte o una tara, una feblesa, cosa de bojos, i que convé amagar.

Cada dia més la població reconeix al psiquiatre com un metge amic, que pot ajudar a superar un moment difícil, a equilibrar un trauma personal, a superar una depressió, aliviar les pors,  eliminar pensaments disruptius, etc.

Encara hi ha una certa reticència a ser vistos a la Sala d’Espera d’una consulta psiquiàtrica. Però amb això, l’únic que farem és endarrerir la possibilitat de millorar, i allargar innecessàriament el patiment.

Carles Berché

Cap de Servei de Salut Mental i Addiccions, Fundació Sant Hospital, La Seu d’Urgell del 2002 al 2013

Soci Numerari de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears

Membre de la Societat Catalana de Psiquiatria

Psiquiatre col·laborador del Centre Mèdic Pirineus