El TDAH es un trastorn d’inici
habitualment a la infància amb dificultats per mantenir l’atenció
i la concentració, dificultats per seguir instruccions, dificultat
per controlar els impulsos i hiperactivitat que es manifesta amb
agitació i inquietud motora.
Un nen normal de 2 a 3 anys ha
de ser mogut i impulsiu, i no aguantarà l’atenció més de 2 ó 3
minuts. En un nen amb TDAH aquest conducta normal no només no
s’adapta al fer-se més gran, sinó que empitjora a partir dels 4
anys complicant-se amb dificultats acadèmiques, socials i familiars.
Aquest nen sovint són tractats com ganduls i mal educats, com si fos
culpa dels pares o depengués de la voluntat del propi nen!
No tots els símptomes es manifesten
sempre ni amb la mateixa intensitat, de manera que parlem de 3
subtipus bàsics:
- Hiperactivitat: nen o adult especialment mogut, li costa molt estar quiet o fer la mateixa tasca durant un temps, es mouen massa sense finalitat concreta, xerraires...
- Impulsivitat: actuar sense pensar, interrompre converses, no saber esperar, dificultat per seguir normes i instruccions
- Manca d’atenció: distraccions fàcils, manca de concentració, dificultats per planificar les tasques, comportaments desorganitzats, dispersió...
I quina és la causa del TDAH?
Avui saben que hi ha una base genètica
que predisposa a patir d’aquest trastorn, i a més hi ha una certa
herència del trastorn amb una preponderància situada entre el
60-70%.
La causa del trastorn és una disfunció
de sistemes neuronals de transmissió (dopaminèrgic i noradrenèrgic)
que afecten al funcionament dels circuits nerviosos que controlen el
que anomenem com sistema biològic de recompensa
Als anys setanta es creia que aquest
trastorn era exclusiu de l’infantesa i desapareix amb la maduració
de les estructures cerebrals, però avui sabem que perdura en
l’adolescència amb predomini dels trastorns de conductes, i un 50%
d’aquests adolescents seguiran tenint símptomes al fer-se adults
A causa de la disfunció neuronal que
origina aquest i altres trastorns mentals, el TDAH es pot complicar
amb la concurrència d’altres diagnòstics, sobre tot trastorns
afectius, d’ansietat, i en adults i adolescents trastorns per
consum de substàncies d’abús (“drogues”) i trastorns de
personalitat
Tractament
Es aconsellable un enfocament a 3
bandes:
- Farmacològic: curiosament, fàrmacs estimulants són els més adequats per tractar aquests trastorns, com ho són el metilfenidato en distintes formulacions i la atomoxetina. També són útils alguns antidepressius. Les amfetamines també milloren molt els símptomes, però donada la seva perillositat estan actualment prohibides.
- Programes d’atenció a les famílies: cal ajudar a conviure amb un TDAH... a més tenint en compte les bases genètiques, a la família és probable hi hagi més d’un cas alhora!
- Intervencions de tipus psicopedagògic.
Així doncs és fonamental un suport
psicoeducatiu i psicopedagògic igual al malalt com a la família i
també als responsables educatius (mestres dels diferents cicles
d’ensenyament i també mestres particulars de reforç). Però
malgrat la por que generen habitualment els psicofàrmacs, aquests
són necessaris per millorar les alteracions conductuals i el
rendiment.
Actualment disposem de fàrmacs cada
cop més segurs i eficaços, amb pocs efectes secundaris (el més
important pot ser la pèrdua de gana) normalment transitoris.
En
resum, el TDAH és un trastorn molt més
freqüent del que pensem (un 5% de la població escolar), sovint poc
identificat i massa tard, i que cal disgnosticar adequadament per tal
de poder iniciar les intervencions terapèutiques adequades per
aconseguir un normal desenvolupament acadèmic, personal i social.
