Salut mental i animals de companyia

Es parla molt de la teràpia amb animals, sobretot en trastorns neurològics i del desenvolupament. Hom ha sentit parlar de teràpia amb cavalls i dofins, però avui parlaré dels animals de companyia, és a dir domèstics. I és que fa poc ha sortit publicat un article que parla d'això:

las-mascotas-pueden-ser-inestimables-para-las-personas-con-problemas-de-salud-mental

En aquest treball britànic s'afirma que els gats, gossos, ocells i altres mascotes poden ser beneficioses per a les persones que pateixen algun trastorn mental, i en concret ajudar a distreure's de símptomes com les al·lucinacions auditives (sentir veus) o els pensaments suïcides, o aportar calma als ansiosos.
Ja sabem que l'obligació que suposa cuidar-los, passejar-los (als gossos, només, és clar 😃), alimentar-los etc. pot ajudar a alguns malalts depressius a motivar-se, trencar l'apatia, comunicar-se i relacionar-se; o calmar-se amb el seu contacte, escalfor, apropament, observació (peixos i ocells). Els animals domèstics no només fan companyia: ens mostren afecte, ens retornen carícies, sensacions, demandes, contacte físic... Com assenyala aquest estudi, els animals ens accepten sense reserva, sense condicions: estiguem tristos o poc comunicatius, siguem lletjos o esquerps, disminuïts o dependents per a la mobilitat, obsessius o retrassats...

Foto: C. Berché, 2013. La Taca

I és que, ni més ni menys que un 60% dels entrevistats per a aquest estudi, situaven a les mascotes en el primer nivell, en el principal cercle de confiança, per damunt d'amics i familiars.

Ara bé, el que no menciona aquest treball és que els animals són éssers vius que també han de tenir els seus drets i les seves necessitats bàsiques cobertes. No són només instruments per ser utilitzats.
També és cert que un percentatge de malalts (quin? algun treball ha analitzat això?) seran incapaços de cuidar adequadament un animal, i no necessàriament per la seva condició de malalts sino com a persones: o és que el maltractament animal no existeix? Malalts depressius especialment greus amb anhedònia no només no es veuran beneficiats per la companyia d'un animal, sino que fins i tot els hi pot suposar una carrega extra amb respostes inadequades descuidant les necessitats bàsiques de higiene i alimentació de l'animal. Malalts psicòtics en crisis o brotats, pot ser que mantinguin el poc contacte amb la realitat gràcies a l'animal però també poden vehiculitzar els seus deliris contra ells.

Foto: C. Berché, 2015. El Tro

I és que els animals de companyia poden ser una ajuda inestimable per a les persones que pateixen algun problema de salut mental, però convé que aquesta relació animal-persona estigui supervisada per algun responsable, pel bé de tots dos.

COM AFECTA EL CANVI HORARI ALS HUMANS?

D'aquí a unes setmanes haurem d'adaptar els rellotges a l'horari d'hivern, endarrerint 1 hora respecte de l'horari d'estiu. En el cas típic a la primavera, s'avança una hora a les 02:00 i el dia té 23 hores, mentre que a la tardor es retarda una hora i es passa de les 03:00 a la 02:00, repetint aquella hora, de manera que aquell dia té 25 hores.

El concepte de canvi d'hora oficial va ser proposat per primera vegada per Benjamin Franklin, i es va emprar àmpliament, per primera vegada durant la Primera Guerra Mundial per estalviar carbó aprofitant millor la llum del dia.

Estalvi i energia

Afegir temps de llum diürna a les tardes és interessant per al comerç, la pràctica esportiva i altres activitats que es beneficien de la presència de llum però, d'altra banda, pot ocasionar problemes a l'agricultura i a altres ocupacions que depenen de l'exposició solar. L'increment de llum a la tarda s'ha demostrat que ajuda a disminuir els accidents de trànsit, però els seus efectes sobre la salut i la disminució de l'activitat criminal no són tant clars. En un estudi del 2010 de “Ecologistes en acció”, que van analitzar el consum mitjà diari de energia els dies previs i després del canvi d'hora durant 3 anys, va posar de manifest que en quatre dels sis períodes estudiats augmentava el consum d'energia amb el canvi d'hora entre el 2,2 i el 2,95%, mentre que només es va reduir en dos, el 0,03% en un i el 2,1% en l'altre!

Depressió

La llum solar sabem que té una influència directa sobre els estats depressius. Als països nòrdics s'utilitzen unes “caixes de llum” amb una temperatura de color similar a l'espectre solar, exposant als malalts depressius ingressats a unes “dosis” extres de llum, especialment a l'hivern. Ara bé, els canvis oficials d'hora tant d'estiu com d'hivern, no són causa directa de milloria ni empitjorament dels trastorns depressius.

Son

Els canvis d'horari redueixen la durada i l'eficiència de la son, i requereixen un temps per adaptar-se al nou horari, que mai sobrepassa les dues setmanes. Però tampoc cal exagerar la importància d'aquest fenomen: el mateix passa si canviem d'horari per altres causes com un canvi de feina, canvis d'hàbits, al canviar de l'horari escolar al de vacances entre els estudiants, la diferència de ritmes i hàbits entre dies feiners i els caps de setmana, quan el calendari ens regala festius entre setmanals, i no cal dir-ho els "ponts" io caps de setmana llargs... 
El que sí que té una importància destacable són els canvis de torns (treballar segons dies en horari de matí o de tarda, o de dia a nit), horaris nocturns (no pel canvi de torns sinó també per adaptar-se als dies de lliurança, caps de setmana, vacances etc), guàrdies... (cossos de seguretat, sanitaris). Treballar en aquestes condicions accelera l'aparició de la síndrome de "burn-out", literalment acabar "cremat", amb aparició a la llarga d'irritabilitat, ansietat, canvi de caràcter, depressions. 

El cas més evident d'alteració del ritme de dormir és el que es produeix en viatges llargs sobretot en avió (jet-lag).

El que també es demostra i tots els estudis han coincidit, és que el canvi d'horari d'estiu costa més d'adaptar que el d'hivern.

Accidentalitat

S'han fet diversos estudis i cap ha demostrat que el canvi d'horari tingui alguna incidència sobre la criminalitat, igual que és falsa la creença en les fases lunars que diu hi ha més criminalitat en lluna plena. 
Però que a la tarda es faci fosc més tard sí que ajuda a disminuir el nombre d'accidents de trànsit al millorar la visibilitat quan el volum de desplaçaments en vehicle augmenta per la finalització de la jornada laboral, extraescolars, etc

Agricultura, ramaderia

Els animals i els conreus no es guien pel rellotge, de manera que el canvi oficial d'hora no pot afectar ni al bestiar ni a les plantes... només afecta a les rutines del pagès!

Foto original de C. Berché

Un altre tema seria parlar de com afecta la tardor als estats d'ànim, però això ho deixo per un altre dia. L'anomenada depressió estacional no té res a veure amb el canvi horari oficial, que tot i estar molt estès als països del primer mon, és una mesura cada cop més qüestionada. 

C. Berché, Plaça Major de Praga

 Un altre tema diferent, seria el de l'horari oficial: si GMT (Londres, Lisboa) o GMT+1 (París, Berlín). El meridià de Greenwich passa per l'Aragó fregant Catalunya, de manera que es planteja la possibilitat de canviar l'horari oficial o deixar-lo com està. Va ser el General Franco qui va decidir adaptar l'horari de Berlín i hom insisteix en què l'horari GMT seria millor. En aquest cas, torno a dir que el canvi seria per les nostres rutines, potser sí més coherents, però la natura i la vida no es regeixen per cap rellotge.

Les Mentides del Nadal

Ja sabeu que pel Nadal, això de què és una època d'alegria i unes festes joioses on tothom té bons sentiments i està feliç no s'ajusta massa a la realitat. Cada dia més gent rebutja aquestes festes i l'obligació -sovint imposada per la família- de celebrar i mantenir les tradicions. Fins i tot, molta gent les odia literalment.

Els depressius empitjoren, els ansiosos s'amaguen, si la família s'ha de barallar espera a fer-ho en aquestes dates, les parelles se separen, trobem a faltar als que ja no hi són, aquella cunyada que no suporto aprofita els dinars familiars per punxar-me fins que exploto, el tiet plasta explica l'acudit de cada any, els nens ens buiden les butxaques amb aquell vers ridícul i hortera tan malament recitat. I quan ens han deixat gairebé escurats apareixen els ganàpies de la casa a vendre números pel sorteig de la cistella pel bàsquet, o el viatge fi de curs, i quan li has comprat a un apareixen al seu darrere tooooots els cosins fen cua amb els seus respectius talonaris...

Així no m'estranya que a partir del novembre una de les frases que més escolto a la consulta sigui: "tant de bo me n'anés a dormir i no em despertés fins passat reis!"

Encara teniu ganes de celebrar el Nadal? Au, seguiu llegint...

LES TRADICIONS DEL NADAL... quin engany!

A finals del 1909, els viticultors espanyols es trobaven amb una collita de raïm especialment abundosa. El dilema d'haver de llençar tones i tones del producte a les escombraries es va esvair quan algú va tenir una idea brillant: el raïm porta sort, i per la nit de cap d'any seria fabulós menjar-nos dotze grans al ritme de les campanades!

La idea va tenir tant d'èxit que en dos anys, al 1911, a la premsa madrilenya apareixia un article parlant de l'extraordinària alegria amb què el poble madrileny celebrava l'entrada de l'any nou amb el tradicional costum de menjar raïm amb les 12 campanades del rellotge de la torre de Governació. Han passat poc més de 100 anys i el costum no només es manté sinó que a més molts països llatinoamericans han copiat el costum.

Segons dades del  Consell Regulador de la Denominació d'Origen del Raïm de la Vall del Vinalopó, per Cap d'Any es consumeixen d'1,5 a 2 milions de quilos. En aquesta vall d'Alacant és l'únic lloc on per aquestes dates encara penja el raïm dels ceps,  en concret de la varietat Aledo, una raça atípica, de maduració lenta que es recol.lecta entre finals de novembre i principis de gener.

El pessebre

Representem amb una maqueta en miniatura, una escena pretesament històrica. Es curiosa la barreixa del portal, amb l'anunciació, l'adoració dels reis, i figures fora de lloc i de temps com les rentadores, la filandera, l'estrella que guia als reis, i aquí a casa nostra el caganer...

Aquests elements no figuren en els Evangelis, fins i tot els únics evangelistes que mencionen el naixement de Crist (Mateu i Lluc) difereixen en gairebé tots els detalls. Mateu parla d'uns Mags d'Orient sense concretar quants eren, només un evangeli apòcrif diu que eren tres. Al segle VII els mags es converteixen en Reis, i al segle VIII algú els "bateixa" com Melcior, Gaspar i Baltasar. Altres elements com el bou i la mula apareixen també més tard, barreixant amb altres creences i tradicions paganes.

El costum de muntar aquest decorat nadalenc té un inventor: San Francesc d'Assís, al S. XIII. Després el costum va consolidar-se a partir del S. XIV a la península Itàlica i sobre tot a Venècia.

El Pare Noel i la Coca-cola... tampoc és veritat!

Al 1931, la companyia Coca-Cola va fer una campanya de publicitat amb la imatge d'un Pare Noel vestit de vermell, cabells blancs, ulleres rodones, grassonet  i simpàtic... I des de fa uns anys que corre la llegenda urbana de què abans de la Coca-Cola el Pare Noel vestia de verd. Doncs aquesta explicació tampoc és ben bé veritat! Es cert que d'ençà de la imatge del dibuixant i publicista Haddon Sundblom del 1931 aquesta ha estat la representació gràfica més universal del pare Noel, però és que abans no hi havia cap imatge predominant, i és fals que el Pare Noel abans de 1931 vestís de verd. Hi havien de tots colors, també vermells, no sempre barbuts i més aviat picarons i poc o gens simpàtics.

Ara bé, si malgrat tot el que us explico voleu celebrar el Nadal com sempre, no em feu gens de cas! Sou ben lliures de triar com ennuegar-vos la nit de Cap d'Any!