divendres, 4 de desembre del 2015

Les Mentides del Nadal

Ja sabeu que pel Nadal, això de què és una època d'alegria i unes festes joioses on tothom té bons sentiments i està feliç no s'ajusta massa a la realitat. Cada dia més gent rebutja aquestes festes i l'obligació -sovint imposada per la família- de celebrar i mantenir les tradicions. Fins i tot, molta gent les odia literalment.

Els depressius empitjoren, els ansiosos s'amaguen, si la família s'ha de barallar espera a fer-ho en aquestes dates, les parelles se separen, trobem a faltar als que ja no hi són, aquella cunyada que no suporto aprofita els dinars familiars per punxar-me fins que exploto, el tiet plasta explica l'acudit de cada any, els nens ens buiden les butxaques amb aquell vers ridícul i hortera tan malament recitat. I quan ens han deixat gairebé escurats apareixen els ganàpies de la casa a vendre números pel sorteig de la cistella pel bàsquet, o el viatge fi de curs, i quan li has comprat a un apareixen al seu darrere tooooots els cosins fen cua amb els seus respectius talonaris...

Així no m'estranya que a partir del novembre una de les frases que més escolto a la consulta sigui: "tant de bo me n'anés a dormir i no em despertés fins passat reis!"

Encara teniu ganes de celebrar el Nadal? Au, seguiu llegint...



LES TRADICIONS DEL NADAL... quin engany!

A finals del 1909, els viticultors espanyols es trobaven amb una collita de raïm especialment abundosa. El dilema d'haver de llençar tones i tones del producte a les escombraries es va esvair quan algú va tenir una idea brillant: el raïm porta sort, i per la nit de cap d'any seria fabulós menjar-nos dotze grans al ritme de les campanades!
La idea va tenir tant d'èxit que en dos anys, al 1911, a la premsa madrilenya apareixia un article parlant de l'extraordinària alegria amb què el poble madrileny celebrava l'entrada de l'any nou amb el tradicional costum de menjar raïm amb les 12 campanades del rellotge de la torre de Governació. Han passat poc més de 100 anys i el costum no només es manté sinó que a més molts països llatinoamericans han copiat el costum.
Segons dades del  Consell Regulador de la Denominació d'Origen del Raïm de la Vall del Vinalopó, per Cap d'Any es consumeixen d'1,5 a 2 milions de quilos. En aquesta vall d'Alacant és l'únic lloc on per aquestes dates encara penja el raïm dels ceps,  en concret de la varietat Aledo, una raça atípica, de maduració lenta que es recol.lecta entre finals de novembre i principis de gener.

El pessebre
Representem amb una maqueta en miniatura, una escena pretesament històrica. Es curiosa la barreixa del portal, amb l'anunciació, l'adoració dels reis, i figures fora de lloc i de temps com les rentadores, la filandera, l'estrella que guia als reis, i aquí a casa nostra el caganer...
Aquests elements no figuren en els Evangelis, fins i tot els únics evangelistes que mencionen el naixement de Crist (Mateu i Lluc) difereixen en gairebé tots els detalls. Mateu parla d'uns Mags d'Orient sense concretar quants eren, només un evangeli apòcrif diu que eren tres. Al segle VII els mags es converteixen en Reis, i al segle VIII algú els "bateixa" com Melcior, Gaspar i Baltasar. Altres elements com el bou i la mula apareixen també més tard, barreixant amb altres creences i tradicions paganes.
El costum de muntar aquest decorat nadalenc té un inventor: San Francesc d'Assís, al S. XIII. Després el costum va consolidar-se a partir del S. XIV a la península Itàlica i sobre tot a Venècia.

El Pare Noel i la Coca-cola... tampoc és veritat!
Al 1931, la companyia Coca-Cola va fer una campanya de publicitat amb la imatge d'un Pare Noel vestit de vermell, cabells blancs, ulleres rodones, grassonet  i simpàtic... I des de fa uns anys que corre la llegenda urbana de què abans de la Coca-Cola el Pare Noel vestia de verd. Doncs aquesta explicació tampoc és ben bé veritat! Es cert que d'ençà de la imatge del dibuixant i publicista Haddon Sundblom del 1931 aquesta ha estat la representació gràfica més universal del pare Noel, però és que abans no hi havia cap imatge predominant, i és fals que el Pare Noel abans de 1931 vestís de verd. Hi havien de tots colors, també vermells, no sempre barbuts i més aviat picarons i poc o gens simpàtics.


Ara bé, si malgrat tot el que us explico voleu celebrar el Nadal com sempre, no em feu gens de cas! Sou ben lliures de triar com ennuegar-vos la nit de Cap d'Any!

4 comentaris:

  1. Celebrem doncs el Solstici d'Hivern, festa pagana de l'Imperi Roma que Constantí assimila amb el naixement del Crist Arquetípic . Ades : Crishna, Mitra, Zoroastre , Horus i altres ...fills de Mater Inseminata... i bebem Cola i comprem dolços a dojo... Aixo si...no s'hi val a deprimir-se per tal fotesa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant Miquel, em quedo amb la teva primera paraula: "Celebrem". I tant, fem festa, celebrem... de fet, si alguna festa religiosa és divertida, ho és perquè reviu alguna celebració pagana. Més cants i menys misses!

      Elimina
  2. Aquest article potser sortirà al Pànxing Cerdanya de Nadal... o no. Diuen -textualment- que al seu "públic" potser no els hi agradarà que em fiqui amb la Bíblia... Arggghhhh!

    ResponElimina